Sí a les bosses de plàstic

Als pesats que volen prohibir l'ús de bosses de plàstic (i a les empreses demagogues com Carrefour que fan anuncis sobre aquest tema com a excusa per a guanyar més diners), els dedico aquest paràgraf de La Contra d'avui:
En el 2018, ¿adiós a las bolsas de plástico?
Todos los estudios demuestran que las bolsas de plástico contaminan menos que las de papel y las biodegradables, lo que pasa es que es políticamente incorrecto decirlo porque a la opinión pública le parece que no (...) Las emisiones de CO2 para la producción de las bolsas biodegradables son enormes, y producen lluvia ácida debido a los compuestos amoniacales. Sigue siendo mejor el plástico.
Les paraules són de Roland Clift, expert en ecologia industrial i membre del Consell Assessor per al Medi Ambient al Regne Unit.

Estic fins els collons de la demagògia medioambientalista.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo no em refio de ningú. Aixó ho havia sentit abans, però també he sentit tot el contrari. Vull dir, en l'época de la informació, cada vegada et sents menys informat perquè tothom té interesos económics (o no económics) per fer-te creure una cosa, o tot el contrari.
Prefereixo anar a comprar amb un cabàs.

Gus ha dit...

Jo no hi estic d'acord. El tema no és si és millor un o altre, el tema de fons es deixar de consumir sense sentit. De vegades fem servir les bosses de plàstic només del super de la cantonada a casa (un vida de 2 minuts) i les llancem.
Vaig escriure sobre això i és interessant l'efecte que té sobre la gent una encertada política d'incentius:

http://diaridewashington.blogspot.com/2010/05/educar-en-lus-de-les-bosses-de-plastic.html

Anònim ha dit...

Aquests càlculs només fan referència al procés de producció, però no en les conseqüències posteriors.

Una bossa de plàstic triga uns 150 anys en degradar-se, mentre que el paper només un any.

Potser la contaminació (major) que genera la producció de paper es compensa amb escreix a l'hora de biodegradar-se.

Tot depèn de com ens ho mirem...És un tema difícil de mesurar i les veritats absolutes són perilloses