1) 2010 podria ser un altre any perdut per a Espanya. Es frenarà la caiguda en picat de l’economia, però no es registraran creixements (interanuals) fins l’any vinent.Aquests són els pronòstics del professor d’ESADE Francesc Xavier Mena.
2) Tot i això, el creixement de l’economia Espanya serà insuficient i no serà fins el 2013 que es començaran a crear llocs de treball.
3) Actualment, els bancs tenen ‘barra lliure’ per agafar prestats els diners dels bancs centrals. El cost d’agafar-los és molt baix, pràcticament zero. I el pitjor és que les entitats financeres, en comptes de posar aquests diners en circulació —prestant-los a famílies i empreses— els estan invertint en llocs on els paguen rendibilitats més altes (bons, per exemple). Per a acabar amb aquesta mala pràctica, els bancs centrals aviat pujaran els tipus d’interès.
4) Aquesta pujada de tipus d’interès, sumada a l’atur que hi ha Espanya, podria provocar que la lleugera recuperació que començarà a albirar-se acabi fracassant. El PIB tornaria a caure i la crisi adquiriria forma de W.
5) L’atur se situarà aquest any per sobre del 21%. Però el més preocupant no és això, sinó que cada vegada hi ha menys població activa (és a dir, el nombre de persones que poden treballar, que cotitzen i que omplen les arques de l’Estat amb els seus impostos).
6) Aquest descens de la població activa es deu a dos grans motius: a) El gran nombre de persones prejubilades; b)El síndrome del treballador desanimat (cada cop més gent que no busca feina perquè no volen treballar en un lloc mal remunerat i amb un contracte precari… per exemple, dones que prefereixen viure a costa del seu marit).
7) El preu dels pisos encara caurà un 20% adicional (a les zones amb més oferta, esclar; a la Costa Brava segurament no).
El professor avisa que les previsions s’hauran de canviar en cas que el Govern, les patronals i els sindicats pactin una gran reforma laboral, cosa que ell veu inevitable.
Tot i així, el panorama és per a apretar a córrer.
4 comentaris:
En la meva modesta opinio, no es cert que els bons tinguin rentabilitats mes altes que els prestecs a empresses o particulars, es una incoherencia, una altre cosa es que els bancs prefereixen una rentabilitat menor pero amb un menor risc. Si t'apropes a un banc, quasi tots et donaran credit, pero no al preu al que estavem acostumats, es a dir, demanaran mes rentabilitat i possiblement li neguin el credit a aquelles persones o empresses que considerin que poden caura en situacio de fallida. Hi ha molta demagogia en aquest tema, pero els diners que el banc "deixa" a les emopresses i particulars, no deixen de ser els calers que nosaltres tenim en aquestes entitats financeres, i com a depositari dels meus estalvis en els bancs, considero importantissim que no li deixen els diners a ningu que creguin que no els hi tornaran.
totalmente de acuerdo ademas sumaria: 1. el efecto de la disminucion de consumo por parte de los parados que dejan de cobrar el subsidio...que se empezara a notar en el 2010...
2. Ventas de pisos por parte de los bancos y del grupo descrito en 1. Caida de precios de los pisos.
3. Efecto positivo (pero no suficiente) de la recuperacion de la economia mundial.
En definitiva: para empezar a correr
gran post!
Publica un comentari a l'entrada