Apretem a córrer

Set conclusions ben maques per als que creuen que estem sortint de la crisi:

1) 2010 podria ser un altre any perdut per a Espanya. Es frenarà la caiguda en picat de l’economia, però no es registraran creixements (interanuals) fins l’any vinent.

2) Tot i això, el creixement de l’economia Espanya serà insuficient i no serà fins el 2013 que es començaran a crear llocs de treball.

3) Actualment, els bancs tenen ‘barra lliure’ per agafar prestats els diners dels bancs centrals. El cost d’agafar-los és molt baix, pràcticament zero. I el pitjor és que les entitats financeres, en comptes de posar aquests diners en circulació —prestant-los a famílies i empreses— els estan invertint en llocs on els paguen rendibilitats més altes (bons, per exemple). Per a acabar amb aquesta mala pràctica, els bancs centrals aviat pujaran els tipus d’interès.

4) Aquesta pujada de tipus d’interès, sumada a l’atur que hi ha Espanya, podria provocar que la lleugera recuperació que començarà a albirar-se acabi fracassant. El PIB tornaria a caure i la crisi adquiriria forma de W.

5) L’atur se situarà aquest any per sobre del 21%. Però el més preocupant no és això, sinó que cada vegada hi ha menys població activa (és a dir, el nombre de persones que poden treballar, que cotitzen i que omplen les arques de l’Estat amb els seus impostos).

6) Aquest descens de la població activa es deu a dos grans motius: a) El gran nombre de persones prejubilades; b)El síndrome del treballador desanimat (cada cop més gent que no busca feina perquè no volen treballar en un lloc mal remunerat i amb un contracte precari… per exemple, dones que prefereixen viure a costa del seu marit).

7) El preu dels pisos encara caurà un 20% adicional (a les zones amb més oferta, esclar; a la Costa Brava segurament no).
Aquests són els pronòstics del professor d’ESADE Francesc Xavier Mena.

El professor avisa que les previsions s’hauran de canviar en cas que el Govern, les patronals i els sindicats pactin una gran reforma laboral, cosa que ell veu inevitable.

Tot i així, el panorama és per a apretar a córrer.

4 comentaris:

Tigreton Madrilenyo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Tigreton Madrilenyo ha dit...

En la meva modesta opinio, no es cert que els bons tinguin rentabilitats mes altes que els prestecs a empresses o particulars, es una incoherencia, una altre cosa es que els bancs prefereixen una rentabilitat menor pero amb un menor risc. Si t'apropes a un banc, quasi tots et donaran credit, pero no al preu al que estavem acostumats, es a dir, demanaran mes rentabilitat i possiblement li neguin el credit a aquelles persones o empresses que considerin que poden caura en situacio de fallida. Hi ha molta demagogia en aquest tema, pero els diners que el banc "deixa" a les emopresses i particulars, no deixen de ser els calers que nosaltres tenim en aquestes entitats financeres, i com a depositari dels meus estalvis en els bancs, considero importantissim que no li deixen els diners a ningu que creguin que no els hi tornaran.

Jose ha dit...

totalmente de acuerdo ademas sumaria: 1. el efecto de la disminucion de consumo por parte de los parados que dejan de cobrar el subsidio...que se empezara a notar en el 2010...
2. Ventas de pisos por parte de los bancos y del grupo descrito en 1. Caida de precios de los pisos.
3. Efecto positivo (pero no suficiente) de la recuperacion de la economia mundial.
En definitiva: para empezar a correr

Susie Q ha dit...

gran post!