Declaracions (I)

En els últims dies he llegit algunes declaracions interessants que han passat molt desaparcebudes. Les primeres van ser de l’habitualment avorridíssim Jean Claude Trichet, president del BCE, que per una vegada va pronunciar una frase interessant sobre l’estat de l’economia:

“Hem d’estar alerta i no anar dient que les dificultats s’han acabat”

Sàbies paraules.

M’estic cansant de sentir mandataris (o empresaris del sector immobilari) dient que el pitjor ja ha passat, que l’economia ja va cap amunt (o que els preus dels pisos ja no cauran més). Exemples:

1. Zapatero diu que el pitjor ja ha passat (9 octubre)

2. La venda de pisos repunta i els preus s'estabilitzen a Barcelona [segons un informe dels API, Agents de la Propietat Immobiliària] (22 setembre)

3. Casi todos los promotores coinciden en que los precios de la vivienda han tocado fondo (13 octubre)

Tot opinions. Molt respectables però parcials i gens tècniques. Suposo que l’objectiu de tot plegat és intentar insuflar optimisme per a que la gent canvii de mentalitat i no tinguin por de tornar a consumir. Però alguna cosa em diu que caldran moltes més coses per a que la societat torni a gastar com fins fa un parell d’anys.

Quan l’atur es redueixi substancialment, per exemple.

És a dir, quan la situació millori realment.

4 comentaris:

Shackleton ha dit...

No parlaré de l'economia mundial, sino del cas particular d'Espanya:

Sempre hem estat una economia intensiva en capital humà, és a dir, molta ma d'obra i poca tecnologia o creació de valor, i amb alts nivells d'atur. De cop i volta va semblar q construint totxos erem com Alemania i creavem quelcom de valor.

Aquesta crisi ens està tornant al punt de partida de fa una decada, just abans dels creixements de PIB molt per sobre de la resta de països desenvolupats.

Una gran prova de que estem tornant a la crua realitat es q molta menys gent del q es pensava elgovern no s'ha acollit a l'ajuda de 400 euros per aquells aturats sense ajuts. I xq això? Xq torna l'economia submergida marca de la casa.

Crec q el pitjor ha passat i q segurament encara queden mesos de ajustament a la baixa. A partir de llavors anirem pujant molt a poc a poc, com hauria d'haver estat. I després de la lliço q ens ha donat aquesta crisis si que seria moment de revisar el model económic d'Espanya per donar un pas endevant i crear més valor, cosa que veig mooooolt difícil.

Pescador de Perles ha dit...

Per cert, una mica complicat revisar el model econòmic d'Espanya si, en aquest moment crucial, decideixes rebaixar el pressupost en R+D, no?

(Tampoc és que les inversions anteriors haguessin tingut gaire efecte, però algu és algu).

Shackleton ha dit...

Volia dir revisar el model económic un cop estabilitzada l'economia, xq ara mateix estem en economia de guerra.

Ara revisar el model económic amb els lastres del PER, funcionariat, Estat de les Autonomies, fi de les ajudes de la UE,.... TELA !!!! No se si serem capaços.

elgatodebalmes ha dit...

En cualquier caso, más nos vale que lo peor haya pasado porque tambien existe el punto de no retorno al cual no querria llegar y que no sé dónde nos llevaría.

En cualquier caso, estoy de acuerdo en hacer un ajuste estructural. No podemos pasar a ser punteros en I+D en un segundo y ademas tampoco estoy segurode que haya espacio competitivo para eso pero creo que se deberia poner un ojo en la reeducacion de trabajadores en sectores desfasados (agricultura, automovilismo, astilleros, etc.).

Ademas se necesita un enfoque mas europeiste (que para eso existe la UE, no?) no sé si pasa por hacer peonadas europeas o por hacer una especie de INEM europeo.