Nunyisme sociològic

Sandro Rosell va guanyar les eleccions del Barça de diumenge passat, i molt sobrat (60% dels vots). Poc va importar que hagués mentit reiteradament (veure post anterior), que estigui sent investigat al Brasil per haver cobrat comissions il·legals en l’organització d’un partit amistós o que el seu projecte fos bastant pobre. Especialment si tenim en compte (i ho sé de primera mà) que feia cinc anys que el Sandro preparava aquesta campanya. Rosell va centrar els seus esforços durant anys a teixir una xarxa de contactes amb milers de socis. Entre això i el seu carisma personal (suposo que alguns li'n veuen) n’ha tingut prou per arrassar. Des del meu punt de vista, algunes candidatures (bàsicament, la de Marc Ingla, el meu candidat) tenien molt més treballada la part econòmica i social, però això poc ha importat.

Només ha calgut algú que als debats pronunciés les paraules “soci” i “sentiment” a cada frase.

L’enorme victòria de Rosell parla molt malament de les altres candidatures (Benedito, Ingla, Ferrer), però veient els resultats arribo a la conclusió que, encara que s’hagués presentat algú amb més caché, Rosell també hauria guanyat. Cosa incomprensible, des del meu punt de vista, tractant-se del candidat que representava el canvi. Venint d’uns anys com els que venim, qui vol el canvi?

Cada vegada estic més convençut que l’elecció de Joan Laporta com a president, l’any 2003, va ser un accident. Mirant els resultats de votacions anteriors, em sembla clara l’existència d’un nunyisme sociològic. Encara que Núñez ja no es presenti, el seu esperit (en contraposició al cruyfisme) continua incomprensiblement present i Sandro Rosell és qui millor l’ha representat. Tant, que l’expresident li va donar el seu suport públicament.


1978
Josep Lluís Núñez 10.352 (39,7%)
Ferran Ariño 9527 (36,6%)
Nicolau Casaus 6202 (23,8%)

2003
Joan Laporta 27.138 (52'57)
Lluís Bassat 16.412 (31'8)
Jordi Majó 2490 (4'82)
Josep Martínez-Rovira 2388 (4'63)
Josep M. Minguella 1.867 (3'62)
Jaume Llauradó 987 (1'91)

1989
Josep Lluís Núñez 25.441 (59,1%)
Sixto Cambra 17.609 (40,9%)

Moció de censura 2008
En contra de Joan Laporta: 60,6%
A favor de Joan Laporta: 37,75%

1997
Josep Lluís Núñez 24.025 (76,3%)
Ángel Fernández 5209 (17,5%)

2010
Sandro Rosell (61,35%)
Agustí Benedito (14,09%)
Marc Ingla (12,29%)
Jaume Ferrer (10,8%)

2000
Joan Gaspart 25.181 (54,8)
Lluís Bassat 19.791 (43,1)



Com podeu veure, des de 1978 (primeres eleccions del Barça amb ‘sufragi universal’, fins aleshores el president només el triaven els socis compromisaris) el vot nuñista ha rondat sempre el 60%. L’única excepció va ser el 2003.

Tot plegat és una mica trist, perquè sembla que al soci del Barça li preocupi més si els candidats són del seu mateix bàndol que no pas si té un bon projecte.

Dit això, aquesta va ser la reacció de la premsa madrilenya a l’elecció de Rosell:



¿Serà casualitat que els hi provoqui tanta alegria tant l’elecció de Rosell com la derrota del president que més èxits ens ha fet guanyat?

No, no és casualitat.

Sigui com sigui, i ho dic amb tota sinceritat: jo no m'apuntaré a aquesta guerra de bàndols. Encara que en tinc molts dubtes, espero que Sandro Rosell ho faci bé i que guanyem molts títols, que és el que m'importa. Clar que si al final l'acaben condemnant al Brasil... qui sap el què pot passar?


3 comentaris:

elgatodebalmes ha dit...

Cual es el futuro de las candidaturas que no han ganado? se esfumaran y ya está¿

A.Orte ha dit...

M'ha agradat el teu post. Comparteixo part del teu argument, en el sentit que la cultura "ninyista" es manté, si bé la renovació generacional és evident, ja que hi ha molts socis nous i d'altres que per llei de vida s'han fet grans o han desaparegut. D'alguna manera passa el mateix que a la cultura política del sud d'Europa, passen els anys però Itàlia, Espanya, Portugal i Grècia mantenen un component d'ex-dictadures.
Però l'altre dia també vaig llegir no sé on que en realitat no és una qüestió de nunyisme vs. cruyffisme, o el que vulguis, sinó més aviat una mena de situació en el qual tothom és una mica les dues coses.Emprant el símil, a l'Argentina tothom és Peronista avui d'una manera o altra, fa un temps no estava tant clar. Els principis de modernització, mundialització del procés del 2003 han quedat palesos, i algunes actituds nunyistes encara són presents. Fins aquí la meva aportació.

Anònim ha dit...

¿De verdad crees que Rosell representa el espíiritu nuñista? No lo veo nada, nada claro...
Personalmente, creo que estas elecciones las ha perdido Laporta, y las ha ganado quien mejor ha representado una alternativa, porque es el que antes se separó de él. ¿Pocas propuestas? Sí, claro, porque en las elecciones se votaba a la persona, la imagen, ya que, sorprendentemente, lo deportivo está tan consolidado que nadie se plantea novedades.
He dicho.
j.