Però clar, després he vist a Contrastant.net la quantitat de lleis espanyoles que imposen l’ús del castellà. N’hi ha 141. Quatre exemples:
- Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.A Espanya sembla que si no marques territori aprovant lleis lingüístiques, t’acaben trepitjant. De fet, l’Estatut aprovat l’any 2006 obliga a saber parlar català. Una tonteria, si no fos perquè la Constitució Espanyola també obliga a saber parlar castellà.
- OM de 24 de març de 1986, sobre l'etiquetatge dels alls i apis, obliga "al menos" la llengua espanyola.
- RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.
- OM 29 d'octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l'ús del castellà a les etiquetes.
Però tornant a la Llei del Cinema, és molt recomanable l’entrevista que ahir publicava El Periódico amb Ramon Colom, responsable dels cines Alexandra (un dels pocs que va obrir durant la vaga del passat dilluns). Un extracte:
–¿Qué opina del cierre, el pasado lunes, de los cines en Catalunya?Un tio sensat, aquest Colom.
–La patronal se precipitó (…) Hay muchas cosas peores para el cine que la ley que se prepara, como el pirateo, las actitudes monopolistas de la SGAE y de otras sociedades de gestión y la subida del IVA. Sin embargo, nadie ha cerrado por eso.
3 comentaris:
Las leyes linguisticas (como alguna que citas) son en muchas ocasiones barreras a la entrada "de facto" al mercado espanyol, y se deben considerar en este marco.
Claro, que tambien podriamos decir lo mismo de las leyes linguisticas catalanas.
Al final: por que obligar a la gente a hacer una cosa u otra? por que no dejar libertad para que cada uno decida lo que le apetezca? a mi, me parece absurda esta ley
ngla
Jo crec que com a estat has de regular-ho gairebé tot. I les regulacions extravagants a que has fet menció, com l'etiquetatge del alls i apis, són conseqüència d'una necessitat puntual. M'imagino que s'obliga a etiquetar els productes en castellà, perque si venen de Xina, el consumidor pugui saber el que compra.
Aixó és diferent a obligar per percentatges a doblar pelis al català. Són coses diferents.
Els dos comentaris són de la mateixa persona o només m'ho sembla a mi?
Jo crec que, si et mires totes les lleis que hi ha a Contrastant.net, hi ha molts exemples que no són tan fàcils de justificar.
-- RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.
-- RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.
-- Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.
I oju:
-- Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel•lícules comercials emeses mensualment seran "d'expressió originària espanyola".
Publica un comentari a l'entrada