Llei del cinema

Publicat per Pescador de Perles on 04 de febrer 2010 /
La veritat és que la Llei del Cinema no és un tema que em preocupi excessivament. Però tenint en compte que la televisió i la ràdio més vistes de Catalunya són en català, sí que em sembla una anomalia que no hi hagi més pel•lis en el nostre idioma. Igual que també es estranya la poca presencia del català entre la premsa escrita (de fet, aquest és un tema que em sembla més important). Però, en el cas del cinema, parteixo de la base que no m’agrada el doblatge en general (queda cool dir-ho, però és cert que les pel•lis en versió original milloren) i que imposar un idioma sempre és incòmode.

Però clar, després he vist a Contrastant.net la quantitat de lleis espanyoles que imposen l’ús del castellà. N’hi ha 141. Quatre exemples:
- Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.
- OM de 24 de març de 1986, sobre l'etiquetatge dels alls i apis, obliga "al menos" la llengua espanyola.
- RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.
- OM 29 d'octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l'ús del castellà a les etiquetes.
A Espanya sembla que si no marques territori aprovant lleis lingüístiques, t’acaben trepitjant. De fet, l’Estatut aprovat l’any 2006 obliga a saber parlar català. Una tonteria, si no fos perquè la Constitució Espanyola també obliga a saber parlar castellà.

Però tornant a la Llei del Cinema, és molt recomanable l’entrevista que ahir publicava El Periódico amb Ramon Colom, responsable dels cines Alexandra (un dels pocs que va obrir durant la vaga del passat dilluns). Un extracte:
–¿Qué opina del cierre, el pasado lunes, de los cines en Catalunya?
–La patronal se precipitó (…) Hay muchas cosas peores para el cine que la ley que se prepara, como el pirateo, las actitudes monopolistas de la SGAE y de otras sociedades de gestión y la subida del IVA. Sin embargo, nadie ha cerrado por eso.
Un tio sensat, aquest Colom.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Las leyes linguisticas (como alguna que citas) son en muchas ocasiones barreras a la entrada "de facto" al mercado espanyol, y se deben considerar en este marco.
Claro, que tambien podriamos decir lo mismo de las leyes linguisticas catalanas.
Al final: por que obligar a la gente a hacer una cosa u otra? por que no dejar libertad para que cada uno decida lo que le apetezca? a mi, me parece absurda esta ley
ngla

4 de febrer del 2010, a les 12:19
Anònim ha dit...

Jo crec que com a estat has de regular-ho gairebé tot. I les regulacions extravagants a que has fet menció, com l'etiquetatge del alls i apis, són conseqüència d'una necessitat puntual. M'imagino que s'obliga a etiquetar els productes en castellà, perque si venen de Xina, el consumidor pugui saber el que compra.
Aixó és diferent a obligar per percentatges a doblar pelis al català. Són coses diferents.

4 de febrer del 2010, a les 15:18
Pescador de Perles ha dit...

Els dos comentaris són de la mateixa persona o només m'ho sembla a mi?

Jo crec que, si et mires totes les lleis que hi ha a Contrastant.net, hi ha molts exemples que no són tan fàcils de justificar.

-- RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.

-- RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.

-- Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.

I oju:

-- Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel•lícules comercials emeses mensualment seran "d'expressió originària espanyola".

4 de febrer del 2010, a les 16:59

Publica un comentari a l'entrada