Ronald Reagan i Pepiño Blanco

Pepiño Blanco, ministre de Foment, ha declarat la guerra als controladors aeris, un sector amb massa poder i amb uns salaris estratosfèrics (cobren al voltant de 300.000 euros anuals per 5 hores de feina al dia). Evidentment, el seu sou està íntimament relacionat amb el seu poder, ja que poden paralitzar un aeroport en qualsevol moment.

Sobre aquest tema, avui el Manolo del Pozo d’Expansión recorda un moment memorable de la història aeroportuària:

El 3 de agosto de 1981 alrededor de 13.000 controladores aéreos de Estados Unidos se declararon en huelga, después de infructuosas negociaciones con el Gobierno federal. Los huelguistas pedían, por supuesto, un mayor salario y una reducción de la jornada laboral.

Ese mismo día, el presidente Ronald Reagan declaró ilegal la huelga y amenazó a los controladores con la rescisión de sus contratos si no volvían al trabajo en 48 horas. Dos días más tarde, Ronald Reagan cumplió sus amenazas y despidió a 11.359 controladores. Y por si esto fuera poco, el presidente impuso a la autoridad aérea (FAA) la prohibición vitalicia de volver a contratar a cualquiera de los controladores despedidos.

El 17 de agosto, la FAA inició los trámites para cubrir los 11.359 puestos vacantes y mientras tanto, Reagan convirtió a los controladores militares en esquiroles, ordenándoles asumir las tareas de sus colegas civiles despedidos. El conservador Reagan no lo hizo por un populismo barato, ni apeló a la envidia igualitaria propia del socialismo. Lo hizo por cuestión de principios y para reafirmar la autoridad del Estado.
Recordo que, quan una vaga va paralitzar l’Aeroport del Prat l’estiu del 2006, el meu jefe d’aleshores (també del diari Expansión) i algun polític (concretament, Josep Piqué) van recordar que l’Estat té dret a utilitzar l’exèrcit en casos extrems, com era el cas.

D’alguna cosa ha de servir tenir un exèrcit inútil, a part de per fer desfilades cada 12 d’octubre.

6 comentaris:

Shackleton ha dit...

Estic clarament a favor de la reducció de sou i devant el xantatge a utilitza controladors militars.

elgatodebalmes ha dit...

Absolutamente desproporcionado el poder de esta gente. Que se controle el acceso por el gobierno via oposición y se relajen los sueldos...

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Gustau Alegret ha dit...

Ja ho havia llegit a algun lloc. En la seva recent visita a Washington, Blanco es va tornar a posar xulesc amenaçant que portaria la llita de noms i salaris al Congrés per fer-la pública. Em sembla bé!

Només un apunt: et perd l'última frase. Titllar l'exèrcit d'inutil em sembla excesiu. Si alguna cosa té l'exercit espanyol avui en dia és un paper important en la cooperació en conflictes. I m'agradin o no les guerres, crec en que cal tenir exercit perquè el món no és bonic ni rosa com diuen els ecosocialistes.

La desfilada sí se la poden confitar, per cert.

Pescador de Perles ha dit...

Jo no he dit que els exèrcits siguin inútils. També penso que els països han de tenir exèrcits. Però que, en concret, l'exèrcit espanyol és poc útil em sembla bastant innegable!

Anònim ha dit...

No conec a cap controlador aeri, però tenen una feina de moltísima responsabilitat i un gran estrés. Si els hi paguen aquests sous possiblement sigui perque se'ls mereixen.
Fer servir a l'exèrcit per fer d'esquirol no em sembla una solució lógica ni justa. No crec que el ministre de torn sigui qui ha de decidir si la vaga és legal o il·legal, per aixó estan els Tribunals.
A la vaga del 2006 el problema era un altre. No tant que no es treballés, sino que es va ocupar les pistes de l'aeroport i per aixó es va paral·litzat el trànsit aeri. Es va requerir a totes les forces de seguretat per buidar les pistes, no per fer la feina dels que estaven en vaga.
Si Ronald Reagan és el model a seguir, ho portem clar.