Semi-legalització de les drogues

La guerra contra les drogues ha estat sempre un fracàs. Només cal veure com n’és de senzill comprar-ne. L’Economist sempre ha defensat que la millor manera de combatre-les és legalitzant-les, un pas decisiu que els estats segurament no s’atreveixen a donar. Ningú s’atreveix a dir clarament: des d’avui, les drogues són legals. Perquè ¿i si l’experiment surt malament?

Però el mateix Economist explica que en alguns llocs com California les drogues, virtualment, ja són legals gràcies a 1) la sobrepoblació a les presons, 2) l’escassetat d’ingressos a les arques dels estats, 3) la fatiga per dècades de polítiques ineficaces contra el narcotràfic.

La “clínica de medicina natural” The Green Relief que hi ha a la zona bohèmia de San Francisco no s’assembla a la típica consulta d’un metge (…) A dins de la clínica, en menys d’una hora i per uns $99, els pacients poden obtenir la carta d’un doctor que els permetrà fumar marihuana a Califòrnia sense tenir por de ser denunciats. En un estat que va liderar les prohibicions de fumar tabac, fumar cannabis és ara més senzill que pràcticament a qualsevol altra part del món.

Califòrnia (…) ofereix l’evidència més visible d’un intent mundial per canviar les polítiques sobre la droga. Tot i que la majoria dels països segueixen lligats per tres convencions de les Nacions Unides que prohibeixen la venda i la possessió de narcòtics, les lleis s’ignoren cada vegada més. Això passa fins i tot als Estats Units (…)

Una raó per la sobtada popularitat del cannabis és financera (…) Si per la compra de marihuana es paguéssin impostos, l’Estat de California podria ingressar 1.300 milions de dòlars a l’any (…) Com a benefici addicional per al sector públic, s’alliberaria molt espai a les presons i la policia guanyaria molt de temps perdut. A les presons de California hi ha 170.000 persones, una cinquena part dels quals per crims relacionats amb la droga, tot i que la majoria són més greus la simple possessió d’un porro.