Demagògia contra la guerra

Lamentable la demagògia de tothom amb qui he parlat sobre el discurs d’ahir de l’Obama (em moc en unes esferes molt refinades on mai es parla de futbol ni de ties i sempre ens dediquem a debatre sobre alta diplomàcia).

Obama va rebre ahir el (immerescut) premi Nobel de la Pau. Durant el seu parlament d’agraïment va assegurar que hi havia candidats que estaven més qualificats que ell per a rebre el premi (doncs no l’acceptis, matat). Però el més interessant va venir quan va afirmar que, de vegades, la guerra és necessària:
Debemos comenzar por reconocer el difícil hecho de que no erradicaremos el conflicto violento en nuestra época. Habrá ocasiones en las que las naciones, actuando individual o conjuntamente, concluirán que el uso de la fuerza no sólo es necesario sino también justificado moralmente.
Avui, parlant del tema en aquestes esferes que abans esmentava, la reacció era unànim: quina vergonya, com es pot justificar una guerra, etc. Típic discurs benintencionat però naïf i, perdó per la redundància, infantil. Jo he plantejat les meves discrepàncies i he rebut mirades que m’han deixat de putu neocon en amunt.

Suposo que el mateix Obama ja es va imaginar aquesta reacció i la va respondre en el mateix discurs:
Enfrento al mundo como lo es, y no puedo cruzarme de brazos ante amenazas contra estadounidenses. Que no quede la menor duda: la maldad sí existe en el mundo. Un movimiento no violento no podría haber detenido los ejércitos de Hitler. La negociación no puede convencer a los líderes de Al Qaida a deponer las armas. Decir que la fuerza es a veces necesaria no es un llamado al cinismo; es reconocer la historia, las imperfecciones del hombre y los límites de la razón.
Envair l’Irak va ser un error? Jo crec que sí, i enorme.

Ara: es va equivocar l’OTAN atacant Sèrbia en plena neteja ètnica contra els kosovars? La resposta em sembla evident: va ser una guerra justa i necessària. La prova la tenim en que, aquesta mateixa setmana, s’anunciava que els serbis estan a punt de començar el procés per a ingressar a la Unió Europea.

Per tant, ens agradi o no, de vegades cal anar a la guerra.

3 comentaris:

Shackleton ha dit...

M'agaradat això de q et miressin com un neocon.... ;p

Anònim ha dit...

Ahir vaig sentir aquesta frase en una peli "Hitler invadió Polonia por odio. Actualmente invadimos los paises por compasión".

elgatodebalmes ha dit...

Ya dijo aquel romano, "si vis pacem para bellum"... Es decir, si quieres paz comprate un subfusil! :)

Da un poco de asquete la moda zapateril de amigos para siempre! Cualquier dia de estos nos despiertan a tortas! Eso sin dejar de valorar esa pizca de valor que tiene el trasfondo de la postura, pero "entre poc y massa".