Justícia estranya

La justícia és complicada i, per tant, és fàcil que els inexperts en fem valoracions massa banals. OK.

Però suposo que, deixant de banda els tecnicismes, la justícia no té gaire sentit si la societat no només no la sap entendre, sinó que perceb clarament que les coses no quadren.

En els últims dies he llegit diversos casos estranys.

— Després de quedar lliure fa quatre dies, el segon violador del Eixample (condemnat el 1993 a 65 anys de presó per cinc violacions i quatre intents no consumats) va assetjar unes dones i, després que elles aconseguíssin escapar, es va masturbar davant seu. En segona instància, el jutge només l’ha condemnat a pagar 200 euros a cada víctima. Si un dia aparqueu malament el cotxe i se l’enduu la grua, us costarà el mateix.

— Si al teu jefe li dius fill de puta, no t’acomiadaran. Però compte: si li dius maricona sí que podran fer-te fora. ¿No seria més lògic que perdéssis la feina en tots dos casos?

— I finalment, el que ja és vox populi: Millet, culpable reconegut, encara pot anar a dinar al seu restaurant preferit i veure els partits del Barça al Camp Nou, mentre que Alavedra, Prenafeta, Bartumeu i altres detinguts en l’Operació Pretòria estan tancats a un calabós.

No ho entenc gaire.