Llei antitabac

Cada cop estic més convençut que fumar és un hàbit taaaaaan Segle XX, una cosa del passat, un atrassu, que tinc una dificultat creixent per entendre que algú hi estigui enganxat. La pudor de nicotina ja no és sexy, gastar-te quatre euros en un paquet de tabac és de pardillo i acabar morint per una malaltia derivada del tabac ja ni t’explico. S’ha de ser burro acabar palmant-la prematurament per culpa d’una cosa que t’aporta poquíssims moments de plaer.

De totes formes, el pitjor és que tabac no només perjudica al fumador, sinó també als que es veuen obligats a respirar el seu fum. Per exemple, els cambrers dels bars (exemples aquí i aquí).

Per això desitjo que el Govern espanyol aprovi d’una vegada la nova llei antitabac, que (diuen) prohibirà definitivament fumar en bars i restaurants. Tant les empreses tabaqueres com les d’hosteleria i locals nocturns ja han començat a lobbyejar per a evitar que s’aprovi la nova normativa, però sembla que aquest cop no se’n sortiran. L’última vegada ja van aconseguir que s’aprovés una llei insuficient. Ara, el Govern ha vist que aquella llei no va servir per a res i la vol retocar.

Com a part de les pressions, aquests dies he vist que els empresaris d’oci nocturn han començat una campanya pels carrers de Barcelona (amb missatges apocalíptics com “La prohibició de fumar als locals d’oci farà que es tanquin més locals”). Segons diuen, la nova llei els obligarà a acomiadar un 20% del seu personal.

I ahir també vaig llegir una entrevista amb Alison Cooper, consellera delegada d’Imperial Tobacco (propietaris a Espanya de marques com Fortuna o Nobel). L’entrevista destaca, un cop més, per l’amenaça:

P. ¿Cómo influirá la prohibición de fumar en los locales públicos?
R. (...) El efecto es gestionable. Las dificultades reales las experimentará el sector de hostelería y restauración (...) Es inevitable que un número significativo de bares y restaurantes cierre y que miles de personas pierdan su empleo.

Consideracions:
1. Encara no he sentit ningú que expliqui per què l’aplicació d’aquesta llei ha de suposar necessàriament el tancament d’establiments i l’acomiadament de treballadors. No té cap lògica.
2. Tot i així, si assumim que el que diuen és cert, la pregunta és: I QUÈ?

Quan jo vivia a Anglaterra es va aprovar la llei antitabac i no va ser cap drama que, de cop i volta, als pubs s’hi deixés de fumar. A priori, alguns van dir que un pub sense fum no seria el mateix. Formava part de la mística. Però la veritat és que va ser alliberador. ¡Poder arribar a casa després de fer una pinta sense haver de posar tota la roba a rentar!

Si donem per fet que l’aprovació d’aquesta llei ha de comportar l’acomiadament de treballadors (que, insisteixo, no hi veig cap motiu), em sembla que serà un sacrifici necessari. Però, sincerament, cada cop temo més que Zapatero no tindrà pebrots d’aprovar la nova legislació (no vol obrir nous fronts de batalla). I si l’amic Mariano guanya les eleccions, segur que tampoc no la voldrà tirar endavant.

Ah, i per si algú en tenia algun dubte: sí, sóc exfumador. Ja diuen que som els pitjors. Per alguna cosa serà.