Més sobre Liam Byrne

L’altre dia ja vaig mostrar el meu total suport a Liam Byrne, el secretari del Tresor britànic que va deixar una carta al seu successor amb la frase “There’s no money left”.

Remenant una mica per la xarxa, he vist que el gran Byrne té un historial gens menyspreable d'actuacions que voregen la frontera entre genialitat i ridícul (no cal dir que jo crec que són genialitats).

A la seva fulla de serveis destaca el dia en què va accedir al càrrec de secretari del Tresor i va passar a tots els treballadors del seu departament una nota titulada “Working with Liam Byrne”.

La nota és una acumulació espectacular de perles. Algunes de les més destacades:

Cafè/Dinar. Sóc adicte al cafè. M’agrada que em portin un cappuccino quan arribo, un espresso a les 3pm i una sopa entre les 12.30 i la 1pm.

Quan arribi al matí m’he de trobar el despatx ordenat. Vull que els papers estiguin al seu lloc abans de la meva arribada. Les pissarres blanques han d’estar netes.

Si em trobo coses que no són de qualitat acceptable, us culparé a vosaltres.

No m’heu de dir el que penseu que jo hauria de saber, sinó que creieu que em preguntaran.

Els documents que em passeu han d’estar escrits en un tamany de lletra de 16 punts i no han d’ocupar més d’una página.

No em plantegeu cap assumpte que no entengueu i no sapigueu explicar-me en 60 segons.

Sovint, jo no sóc molt clar i la meva escritura és il•legible.

Si estic pensant en alguna cosa, potser us demanaré que torneu en un altre moment. Que no us sàpiga greu.

No doneu mai per descomptat que hauré llegit un sms o un email que m’heu enviat.

L’oposició d’aleshores (Partit Conservador) va criticar amb duresa aquestes exigències: “Això no és una nota per als funcionaris, és una nota per a esclaus. Assegurar-se que el secretari té el seu cappuccino a temps i la seva sopa ben calentona sembla més important que preocupar-se pel funcionament del país”. Em sorprenen aquestes critiques. Les exigències de Byrne semblen escrites per un diputat tory.

Com a disculpa, un portaveu de Liam Byrne va argumentar que la nota s’havia escrit dos anys abans, quan el secretari del tresor treballava en un altre departament. “És un secretari altament eficient, però des que va redactar aquesta nota s’ha tornat més flexible. De vegades es pren la sopa a la 1.30pm”.

Com deia, Liam Byrne ja ha entrat al meu santoral particular.