L’entrevista que li fan avui a El Mundo és interessant. A part de mullar-se a favor de l’oficialitat de la selecció basca de futbol, destaca l’explicació de quan va aterrar a Anglaterra, l’any 2003:
Gaizka Mendieta recuerda las cosas que más le chocaron cuando llegó a la 'Premier': "Al terminar los partidos, volaban las pintas de cerveza en el vestuario. Y al día siguiente los jugadores hacían recuperación activa. Un 'cafetito' y después, a 'mamarse' otra vez. Comían barritas de Mars y chocolate y si les decías algo te espetaban: 'Es energía'. Se podría decir que hubo cierto choque de mentalidades".Si algú dubta de per què la selecció anglesa rendeix més amb Capello que amb el seu predecessor, Steve McLaren (també entrenador de Mendieta quan va arribar a Anglaterra), aquí té la resposta.
Jugadors professionals inflant-se a birra i barres de Mars. No parlem de la dècada dels setanta, sinó de l’any 2003!
Si hi afegeixes una mica de cocaïna, ja tens l’entorn ideal de Ronaldinho.
3 comentaris:
Només cal veure l'historial de Best, Gazza, Ince, Collymore,...
Genial la descripción de una carrera: 'jugador espectacular un parell d'anys i mediocre la resta'.
Durante esas dos temporadas, parecía que podía jugar él solo contra cualquier equipo. Y cómo martirizó al Barça de Van Gaal...
j.
doncs, no, el post no tenia res a veure amb fregir mars...
i si, si que m'ha agradat
vas millorant pescador!
Publica un comentari a l'entrada