Windows 7

Jo vaig ser una de les primeres víctimes del Windows Vista. Vaig comprar el meu ordinador portàtil poques setmanes després que el nou sistema operatiu es posés a la venda. I vaig pringar de valent.

Des de llavors, sempre he dubtat si el baix rendiment del meu portàtil es debia a l’elecció de l’ordinador (un Toshiba) o al Windows Vista.

Avui dia estic bastant segur que el Vista en té gran part de culpa. Més que res perquè els defectes que els experts (i la pròpia Microsoft) li retreuen al Vista coincideixen amb els punts en què jo estic descontent. Totes les meves queixes respecte al Vista es poden resumir en una: lentitud desesperant.

Ara sembla que, tres anys després de llençar el Vista, Microsoft ha esmenat l’error treient al mercat un nou sistema operatiu: el Windows 7. Enrique Dans (omnipresent expert en noves tecnologies) va penjar un molt bon post explicant què suposa aquest canvi per a la companyia:

Finalmente, Microsoft pone en el mercado un sistema operativo que obtiene los parabienes de los analistas y satisface a los que lo prueban. De por sí, poner en el mercado un sistema operativo que funciona no debería ser una gran noticia. Pero viniendo de la empresa que puso en el mercado Windows Vista, calificado como uno de los peores productos tecnológicos de todos los tiempos, de una empresa que durante años se dedicó a engordar injustificadamente sus productos para obligar a los consumidores a cambiar de ordenador cuando realmente no lo necesitaban, la noticia tiene su importancia. Durante muchos años, Microsoft ha aplicado una estrategia impecable: sus clientes no eran los usuarios, sino los fabricantes de ordenadores. Lo más importante de Windows no era lo que los usuarios podían hacer con él, sino el que sus requerimientos obligasen a cambiar de máquina.

Veurem si realment el Windows 7 és millor que el Vista. El que és segur és que Microsoft s’ha passat els últims tres anys fent tot el possible per perdre clients. Apple pot sentir-se satisfeta d’haver tingut un competidor tan ineficient.