Per què no utilitzem mòbils japonesos?

Si Japó sempre ha inundat Occident amb algunes dels millors productes tecnològics (des de vídeos o càmeres fins a consoles i ordinadors), com és que en aquesta part del món no utilitzem mòbils japonesos? Nokia, Motorola, Apple, Samsung, LG… cap d’elles és japonesa. Només existeix l’aliança SonyEricsson, però de fet aquesta és una companyia amb seu a Londres i només té una quota de mercat del 6,3%.

Al New York Times es van fer aquesta pregunta i han descobert que el principal problema és que els mòbils japonesos són massa bons.

A primera vista, els mòbils japonesos són el somni de qualsevol amant dels gadgets: poden navegar per internet, rebre e-mails, convertir-se en targetes de crèdit, targetes d’embarcament (…)

“Japó està a anys vista en qualsevol tipus d’innovació [de telefonia mòbil]. Però no ha aconseguit fer negoci d’aquest avantatge”, explica el consultor Gerhard Gasol, d’Eurotechnology Japan (…)

Els mòbils japonesos són com les espècies endèmiques que Darwin va trobar a les illes Galápagos: tremendament evolucionades i totalment diferents de les seves cosines continentals.

“Els fabricants de mòbils japonesos han d’expandir-se als mercats internacionals o sortir del negoci”, assegura Kenshi Takazi, president de la consultora Gartner Japan.

Per tant, no serà estrany si en els propers anys veiem com Panasonic, Sharp, Toshiba o Fujitsu comencen a penetrar al mercat occidental. L’únic problema que poden trobar-se és que, malgrat la potència del seu software, els mòbils japonesos acostumen a ser més lletjos i elegants que els occidentals (tant l’aparell com la pantalla i els menús —l’interfaç—).  Per tant, el repte és doble: millorar l’estètica i expandir-se.