La màfia a Barcelona

L'altre dia va sortir publicat un article esfereïdor a La Vanguardia. Explicava l'existència d'una xarxa mafiosa a Ciutat Vella. Vaig pensar de penjar-lo al blog, però per no vaig poder per una qüestió de temps (mala setmana). Ara que tinc una mica més de temps, recupero el tema.

Per als que no en sapigueu res, el fantàstic blog Paper Papers explica tant la notícia com l'entrellat de l'història. Us penjo el primer paràgraf per a que feu boca, però us recomano que llegiu sencer el post de Paper Papers.
Por fin. Dos reporteros de tomo y lomo firman hoy en La Vanguardia una información que desvela una Barcelona tan verdadera como la de los libros de arquitectura y urbanismo. Amplía lo publicado ayer en El País. Es así: la Justicia investiga una red gansteril que usaba la extorsión y el soborno para obtener licencias municipales y que amenazó de muerte a la ex concejal de Ciutat Vella y a su equipo. En la investigación aparecen algunos cargos municipales. Ciutat Vella es el distrito que incluye el casco antiguo de Barcelona.
Com deia: esfereïdor.

Popurrí

1. M'ha agradat molt aquesta crònica sobre els rumanesos que han marxat de França. La signa el corresponsal d'EFE a Bucarest, Marcel Gascón.
2. Un rànking sobre les 20 millors pelis de dretes de l'història. La sorpresa és que Dirty Harry ocupa la 15ª posició.
3. Gran galeria de Big Picture sobre la bogeria de la construcció a Florida, USA. La foto que encapçala aquest post és d'aquí.
4. El futbol espanyol deu tres milions d'euros a la Seguretat Social. I a Hisenda? Misteri... [Gràcies, Nadia!]

Sobre la vaga

Només cal llegir aquesta notícia que recull unes declaracions de Josep Maria Álvarez, secretari general d'UGT a Catalunya, per a veure que els sindicats espanyols són institucions desfasades.

Em quedo amb el titular:
“El dret a no fer vaga no existeix”
No hase falta desir nada más.

Sí a les nuclears

Seguint amb el tema del post anterior, ahir La Vanguardia publicava un altre bon article sobre el medi ambient. El catedràtic de la UPC Javier Dies Llovera hi explicava el cost dels diferents tipus d'energia:
Un megavatio/hora de energía eléctrica (MWh) nos cuesta en España en torno a 35€ si lo producimos con energía nuclear; 60€ si lo producimos con ciclo combinado; 80€ si lo hacemos con energía eólica, y 400€ con energía fotovoltaica (son órdenes de magnitud de precios a partir del 2008). Si utilizamos energías caras, nuestra industria y nuestro sector de servicios pierden competitividad, y ya está bastante dañada la industria del país como para empeorar las cosas.
Sabieu que l'Estat cada any paga més de 6.000 milions d'euros en subvencions a les anomenades energies "netes"? Té conya perquè l'energia nuclear és netíssima... i a sobre és la més barata! Però també és impopular.

Recordeu-ho quan rebeu la factura de la llum a casa. Una factura que, per cert, és un 25% més barata del que hauria de ser. (L'Estat obliga les elèctriques, unes filles de puta per altra banda, a aplaçar el pagament d'una part de la factura: així no s'han d'apujar els preus sobtadament, amb el desgast polític que això suposaria per al Govern). És el que s'anomena dèficit tarifari.

En fi, no crec que, com a país de segona categoria que som, ens poguem permetre aquests luxes. Si tota l'energia que generéssim fos fotovoltaica, la factura de la llum es multiplicaria per vuit.

Ara mateix gastem més de 6.000 milions d'euros l'any que es podrien invertir en, per exemple, recerca.

Energia nuclear i cap a casa. Sorry.

Sí a les bosses de plàstic

Als pesats que volen prohibir l'ús de bosses de plàstic (i a les empreses demagogues com Carrefour que fan anuncis sobre aquest tema com a excusa per a guanyar més diners), els dedico aquest paràgraf de La Contra d'avui:
En el 2018, ¿adiós a las bolsas de plástico?
Todos los estudios demuestran que las bolsas de plástico contaminan menos que las de papel y las biodegradables, lo que pasa es que es políticamente incorrecto decirlo porque a la opinión pública le parece que no (...) Las emisiones de CO2 para la producción de las bolsas biodegradables son enormes, y producen lluvia ácida debido a los compuestos amoniacales. Sigue siendo mejor el plástico.
Les paraules són de Roland Clift, expert en ecologia industrial i membre del Consell Assessor per al Medi Ambient al Regne Unit.

Estic fins els collons de la demagògia medioambientalista.

Decadència? Not at all

Molt bon article del professor Modest Guinjoan avui a La Vanguardia. Conté alguna perla, però val la pena llegir-lo sencer:
Decadencia

Las elecciones catalanas nos brindan posicionamientos inequívocos sobre el encaje Catalunya-España. Algunos partidos alertan de derivas soberanistas, destacando en ello nuestro president, quien afirma que la independencia supondría la decadencia de Catalunya. Opino que hace ya algunos años que estamos instalados en la misma en tres ámbitos de gran relieve económico futuro: el tejido productivo, el sector público y la renta per cápita. Sobre el primero, a pesar de que la burbuja inmobiliaria lo ocultó algo, la estructura productiva catalana se halla desde hace años en profunda transformación. Más en fase destructiva (desindustrialización, sector agrario en caída libre, apuesta por la cantidad en vez de la calidad en muchos servicios) que en fase constructiva. Un reflejo es haber triplicado el nivel de paro en tres años hasta el 17,7%. La destrucción creativa de Schumpeter actúa en nuestro caso de manera muy lenta y, con toda probabilidad, un sector público catalán con competencias y dinero, presionado por el empresariado, la favorecería mucho más que Madrid, que está más para gastar que para generar riqueza.

El sector público sigue siendo el más pequeño del Estado (9,8% del empleo en Catalunya, frente al 26,4% de Extremadura, 17-18% de Andalucía o el 15,1% de Madrid) y pasa crónicamente por el apuro de falta de recursos. Ni personal, ni dinero, ni competencias para hacer frente a la voluntad de prestar más y mejores servicios a una población que ha recibido 1.000.000 de inmigrantes en los diez últimos años. Decadencia en forma de asfixia financiera sin visos de mejora. Si después del acuerdo de financiación las mejoras quedaron en casi nada, el Tribunal Constitucional las ha aniquilado. Déficit galopante, deuda de la Generalitat que se ha triplicado en 7 años y calificación a la baja ante la perspectiva de que siga creciendo y baje la calidad.

Tampoco la renta está mejor. La solidaridad catalana lejos de corregirse, aumenta. 12.000 euros anuales de menos en una familia de cuatro miembros es mucho dinero. Hagan números sobre 20 años y no se pongan enfermos. En fin, o me lo miro mal o estos síntomas son de clara y sostenida decadencia. Una realidad. En cambio, la afirmación del president, parece una hipótesis que me arriesgo a aventurar que sería rechazada en la práctica. Desde la racionalidad económica, estar peor es difícil, y debería explicarse qué sentido tiene seguir en las manos de un Estado al que el futuro productivo del país no le importa, y en manos de unos políticos cuyas promesas de corrección suenan a tomadura de pelo.

Modest Guinjoan, Barcelona Economia y UPF.

Els secrets de La Moncloa

S'acaba d'editar un llibre curiós. Des de 1977 fins el 2010, els presidents del Govern espanyols van tenir una mateixa secretària: Mª Ángeles López de Celis. Pensava que aquesta mena de càrrecs sempre els ocupaven persones de confiança de cada president, però es veu que no. La senyora López de Celis era, suposo, una funcionària que treballava amb el president, fos qui fos.

Ara, la senyora López de Celis ha escrit un llibre sobre la seva experiència com a estreta col·laboradora de tots els presidents que hi ha hagut a Espanya des d'Adolfo Suárez (és a dir, tots). El Mundo va publicar ahir un avançament del llibre.

Algunes perles:

Sobre Zapatero:
Ya se sabía que Rodríguez Zapatero es hincha del Barcelona y aficionado al baloncesto, pero no que su plato preferido es la ensaladilla rusa, que escucha a Supertramp, que le fascinan los cómics de Tintín o que él y Sonsoles, pese a la solidez de su relación, también tienen discrepancias, casi siempre por la educación de [sus hijas] Laura y Alba. Como en tantos matrimonios, José Luis y Sonsoles discuten, en la mayoría de los casos por sus hijas, con quien su padre es demasiado tolerante en opinión de su madre.
[Suposo, per tant, que la culpa d'això és de l'amic ZP]

Sobre Aznar:
Y he aquí las palabras que usó Aznar para ordenar la intervención en el islote de Perejil: "Para teñir de solemnidad el momento, el presidente descolgó el teléfono y habló de usted a su amigo Federico [Trillo] en estos términos: "Ministro de Defensa, ordene a los responsables militares que la operación se lleve a cabo, y dígales que tienen toda la confianza y el respaldo del Gobierno; que Dios les acompañe y que vuelvan con el triunfo".
[Perdoneu, però... HAHAHAHAHAHAHAHA!!!]

LV en català

Fonts ben informades m'han dit que La Vanguardia treurà una edició en català el proper mes de febrer.
FYI.

Error

No se m'acut ni un nom ni un logo més lletjos que els que han triat les fusionades Caixa Catalunya, Terrassa i Manresa.


Per cert, ara que ve al cas: l'altre dia vaig rebre un folletó publicitari del Santander. Zero comissions en transferències i en manteniment. Per no parlar del netbook que et regalen (realment, no el necessito, però no li faria un lleig). Estic per portar un dia el folletó a la meva oficina de Caixa Catalunya, la meva entitat financera (de moment), i preguntar: "Mireu-vos això i doneu-me una bona raó per a no perdre'm de client".

Did you know?

L'amic Incerta Glòria m'ha passat un gran vídeo que et fa pensar.
És impossible no sentir-se un pardillo després de veure'l.

La BBC i la treva d'ETA

Hola a tothom! El Pescador ha tornat de vacances amb les piles ben carregades. Espero que tothom (em refereixo als milers de lectors que visiten aquest blog) hagi gaudit de l'estiu. I si encara queda algú que fa vacances, només li desitjo dues paraules: fuck you.

Reprenc l'activitat bloguera amb l'interessant història del periodista de la BBC que va aconseguir l'exclusiva de la treva d'ETA (no entenc que els diaris parlin d'alto el foc, com si fossim a la guerra). Aquí teniu el relat complet. És aconsellable llegir-lo perquè, com deia, és interessant, i també perquè permet entreveure el debat intern que hi ha a l'entorn dels terroristes. Com sempre, us destaco una perla. En concret, d'una conversa entre el periodista i una persona de l'entorn d'ETA que és qui li va facilitar el vídeo.
Basque nationalists, he told me, were now frustrated.

The chances of an independent Basque state being created were as remote now as they had ever been in the last 50 years.

The people of Catalonia had just managed to win more autonomy from Madrid, and separatists there had no army of bombers and gunmen.

Could it be, he said, that actually Eta had been hindering the cause of Basque nationalism, rather than helping it?

After all, the politicians in Madrid had a ready-made excuse for not allowing a referendum on independence.

That excuse was Eta violence. So what if that excuse was taken away
Encara no acabo d'entendre a què es refereix el periodista quan diu "The people of Catalonia had just managed to win more autonomy from Madrid, and separatists there had no army of bombers and gunmen". No sé si va entendre bé el que li va dir el terrorista. Només faltaria que ETA deixés les armes gràcies a l'exemple de Catalunya.

A mi, realment, em fa la sensació que ETA ha d'estar molt dèbil per a que anuncii una treva quan el Govern no té cap intenció de negociar amb ells.

Corridas (de toros)

Jo no hauria prohibit els toros, però els han prohibit. Què vols que et digui, coses de la democràcia.

El tema està generant moltes perles:
  • Molta gent sap que els toros ja estaven prohibits a les Canàries des del 1991. El que no és tan conegut és que la probibició estava impulsada pel Partit Popular.
    .
  • Miguel Cabrera, diputat del PP al Parlament canari i impulsor de la probició en aquella comunitat, ha declarat: "Que Catalunya se convierta en la segunda comunidad autónoma que prohíbe las corridas es algo digno de elogio y felicito a los que así lo han acordado, con independencia de las connotaciones políticas". "Des de el punto de vista de la protección de los animales, ayer fue otro día grande".
    .
  • Potser sí que antigament hi havia una gran tradició taurina a Catalunya (això diuen), però actualment no és ni molt menys així. A Barcelona l'any passat es van fer 20 'festejos taurinos'. A Madrid, 284. Es pot veure en aquest gran infogràfic del diari Público. Sigui com sigui, el fet que hi hagués tradició a Catalunya no trobo que tingui cap importància.
    .
  • Per als que diuen que es tracta d'una decisió política. L'impulsor de l'iniciativa legislativa popular (ILP) que ha aconseguit la prohibició dels toros es diu Leonardo Anselmi i és argentí (!)
    .
  • Mayor Oreja (PP): "La prohibición de los toros es una venganza por el éxito de la Selección Española". El pobre...
    .
  • I ja no parlem de la portada d'El Mundo d'avui.

El que no entenc és que el debat s'estigui situant en el terreny llibertat sí - llibertat no. Per a mi (que, insisteixo, no hauria prohibit els toros), el debat és: consideres que és correcte matar un animal com a espectacle, sí o no?

Els protaurins s'estan equivocant a l'invocar la llibertat.

No crec que la llibertat sigui més important que la vida humana o que la vida animal (la meva llibertat per començar a matar els gossos que em trobo pel carrer està per sota de la llei, que m'ho prohibeix). Potser el toreig podria considerar-se una excepció per la seva (suposada) vessant artística. Aquest és el debat. I és tan legítim guanyar-lo com perdre'l.

Els protaurins han perdut el debat i no cal buscar-hi segones lectures.

La premsa 'seriosa' i les prostitutes

¿Us sembla bé que els diaris publiquin anuncis de putes?

Em sembla sorprenent com n’estem d’acostumats a que la (pressumptament) premsa seriosa barregi les seves notícies (suposadament) serioses amb anuncis de senyores que s’ofereixen a llepar-te el membre.

Avui mateix, a La Vanguardia (un diari especialitzat històricament en fer la puta i la ramoneta, mai millor dit), publica a tota la pàgina 49 anuncis com aquests:
  • ANNA 18a RUBIA LO HAGO TODO. 25€ compl.
  • CHICA DE PUEBLO. Estudiando aquí. Sexo gratis.
I a la pàgina següent, obrint a tota pàgina, el titular: “La propuesta de pacto energético prevé duplicar la producción de renovables”. El contrast és una mica heavy.

No m’imagino el Guardian o el Times, per citar dos diaris que respecto, publicant anuncis així.

Ara Zapatero està estudiant prohibir els anuncis de putes als diaris. Al Debate del Estado de la ‘Nación’ va anunciar que “"los anuncios de publicidad de la prostitución deben eliminarse" perquè "mientras sigan existiendo anuncios de contactos se estará contribuyendo a la normalización de esta actividad”. Sospito que l’anunci era una cortina de fum per a ocupar titulars als diaris del dia següent i restar-li protagonisme a Rajoy. Ja veurem si Zapatero arriba fins al final amb aquest tema.

Als editors de premsa els ha faltat temps per saltar a defensar-se. Aquesta notícia de l’agència EFE:
Los editores urgen a Zapatero a que prohíba la prostitución si se suprimen los anuncios 
Los editores consideran que si el Gobierno entiende que deben suprimirse los anuncios relacionados con la prostitución, "debería adoptar las medidas necesarias para prohibirla" y que si dicha actividad fuera ilícita, los periódicos nunca darían cabida a ningún tipo de publicidad referida a ella.
Com a resposta, avui el diari 20 Minutos s’ha cobert de glòria (ho dic sense ironia) amb una gran portada:


Consideracions generals:
1. És curiós que sigui l’esquerra qui lidera aquest debat.
2. El meu primer impuls seria prohibir els anuncis. Però igual que em sembla bé que la prostitució sigui legal (per a mi, el millor seria fer com a Alemanya, on les prostitutes fins i tot cotitzen a la Seguretat Social), potser sí que s’ha de permetre l’existència dels anuncis.
3. Dit això, no crec que els diaris siguin el lloc on publicar aquests anuncis.
4. I per últim: m’agradaria saber quanta pasta guanya La Vanguardia publicant anuncis de putes.

Acabo amb la pregunta que encapçalava el post: ¿Us sembla bé que els diaris publiquin anuncis de putes?

La millor notícia del cap de setmana

Sense dubte, la millor notícia del cap de setmana ha sigut aquesta:



El paràgraf més interessant de la notícia és aquest:
Lo relevante de este último sondeo es que no sólo se decantan por la independencia los votantes de ERC, como suele ser habitual, sino que también lo hacen la mayoría de los de CiU (el 55%) y de los de ICV (el 63%), que en encuestas anteriores la rechazaban. En cuanto a los votantes del PSC, se encuentran muy divididos, predominando por poco los contrarios a la independencia (el 43%) frente a los favorables a ella (38%). Por su parte, los votantes del PP son los únicos que se oponen mayoritariamente (el 83%) a la independencia de Catalunya, aunque un 15% de ellos también optaría por la secesión.
No hase falta desir nada más.
Per a mi, és una qüestió de temps i de sentit comú.

Una explicació

Dilluns vaig penjar un post titulat "Alemanya s'endurà el Mundial". I ho argumentava estadísticament.

Després de la victòria espanyola a les semifinals, he trobat l'explicació de per què l'estadística no va funcionar.



Via Bar Deportes.